Els Estats Units han reobert la seva ambaixada de les Illes Salomó en una mesura àmpliament considerada com a reforçar la influència al Pacífic per contrarestar l'empenta de la Xina a la regió.
L'any passat, Washington i els seus aliats es van quedar cecs quan la petita nació va signar un acord de seguretat amb Pequín.
Va arribar després que els Estats Units ja havien dit que reobririen el seu lloc d'Honiara, tancat el 1993, enmig de les preocupacions per les creixents ambicions militars de la Xina.
El primer ministre de Salomó no va assistir dimecres a l'obertura de l'ambaixada.
No obstant això, un portaveu del ministeri d'Afers Exteriors va dir que el govern va acollir la restabliment de l'ambaixada dels EUA.
La regió és estratègicament crucial per als EUA com a porta d'entrada a Àsia per als aliats del Pacífic com Austràlia. La presència diplomàtica de Washington fins ara s'ha centrat en gran mesura al seu lloc de Papua Nova Guinea.
Però el secretari d'estat nord-americà, Antony Blinken, va dir dimecres que l'ambaixada de Honiara ajudaria a avançar en els objectius de l'associació entre els Estats Units i el Pacífic, signats l'any passat, de mantenir la regió en un lloc on "la democràcia pugui florir".
- Els EUA asseguren un acord amb Filipines per completar l'arc al voltant de la Xina
- El viatge a l'illa posa al descobert la lluita entre els Estats Units i la Xina al Pacífic
L'obertura de l'ambaixada arriba en "un moment important per a la regió que compartim", va dir en un comunicat en vídeo.
"Perquè més que qualsevol altra part del món, la regió de l'Indo-Pacífic, incloses les illes del Pacífic, marcarà la trajectòria del món al segle XXI".
La preocupació per la creixent influència de Pequín i l'expansió militar al Pacífic ha fet que els Estats Units i Austràlia intensifiquen el seu enfocament en els últims anys.
El setembre passat, el president dels Estats Units, Joe Biden, va convidar 14 països insulars del Pacífic a la Casa Blanca per a la primera cimera presencial. Washington va signar un ampli acord de col·laboració i desenvolupament amb les nacions insulars.
El primer ministre de les Illes Salomó, Manasseh Sogavare, també es va subscriure a l'acord malgrat els informes previs que podria abstenir-se.
Pequín l'any passat també va accelerar els esforços per guanyar influència a la regió, amb un efecte mixt.
Tot i que va signar un acord de seguretat amb les Salomó al març, no va aconseguir un acord comercial i de seguretat amb 10 països regionals uns mesos més tard malgrat una gira de pressió del llavors ministre d'Afers Exteriors de la Xina, Wang Yi.
"La Xina no té cap intenció de competir amb ningú, i menys encara de participar en la competència geopolítica, i mai ha establert l'anomenada esfera d'influència", va dir Wang durant la gira.
En els últims temps, Fiji, una de les illes del Pacífic més grans i influents, també ha anunciat que cancel·larà un intercanvi de formació policial amb la Xina, que abans era un soci proper.
El nou govern de Fiji, elegit al desembre, ha indicat que prefereix llaços més forts amb els seus socis tradicionals del Pacífic, Austràlia i Nova Zelanda que la Xina.
Austràlia i NZ també són membres del Fòrum de les Illes del Pacífic (PIF), el bloc principal de la regió.
Diversos països del Pacífic han advocat per la unitat regional davant les tensions de les superpotències i dilluns, molts van felicitar l'anunci que Kiribati tornaria com a membre.
Kiribati s'havia retirat del PIF l'any passat en una mesura que l'oposició del país va dir que havia estat influenciada per Pequín. Aleshores, el líder del país va dir que el fòrum no abordava adequadament les preocupacions dels països de Micronèsia.
La doctora Meg Keen, de l'Institut Lowy, amb seu a Austràlia, va dir que el nou compromís dels EUA va ser benvingut, però que caldria veure "si els anuncis estan recolzats per accions".
Va dir que la regió podria veure una "gran varietat d'associacions" a mesura que les illes del Pacífic persegueixen objectius de desenvolupament i finançament.
La nova ambaixada dels EUA també arriba quan Washington ha estat renegociant acords amb tres nacions insulars del Pacífic Nord -Micronèsia, Palau i les Illes Marshall- que atorguen drets d'ús militar exclusius als EUA.
