A Veneçuela, el govern del president Nicolás Maduro i l'oposició estan en una dura lluita pel poder.

El país sud-americà ha estat atrapat en una espiral descendent durant anys amb un descontentament polític creixent alimentat encara més per la hiperinflació disparada, els talls d'electricitat i l'escassetat d'aliments i medicaments.

Més de 5,6 milions de veneçolans han abandonat el país en els últims anys. Aleshores, què hi ha exactament darrere de la crisi que sacseja Veneçuela?

Qui és el president?

Aquesta seria una pregunta inusual a la majoria de països, però a Veneçuela molts volen saber-ho exactament després que el líder de l'oposició Juan Guaidó es declarés president en funcions el 23 de gener de 2019.

La mesura va suposar un desafiament directe al poder del president Maduro, que havia jurat un segon mandat de sis anys només dues setmanes abans.

No és d'estranyar que el president Maduro no es va agradar amb el moviment del seu rival, que va condemnar com una estratagema dels EUA per derrocar-lo.

També va dir que ell era el president constitucional i ho continuaria sent.

Malgrat els intents del Sr. Guaidó d'aconseguir que l'exèrcit li canviés la seva lleialtat, les forces armades s'han mantingut en gran part lleials al president Maduro, el partit socialista del qual també té un control ferm sobre el cos electoral i el tribunal suprem.

Per què es disputa la presidència?

Nicolás Maduro va ser elegit per primera vegada l'abril de 2013 després de la mort del seu mentor socialista i predecessor al càrrec, Hugo Chávez. Aleshores, va guanyar només per 1,6 punts percentuals.

Durant el seu primer mandat, l'economia va entrar en caiguda lliure i molts veneçolans el culpen a ell i al seu govern socialista per la decadència del país.

Maduro va ser reelegit per a un segon mandat de sis anys el maig del 2018 en enquestes molt controvertides, que la majoria dels partits de l'oposició van boicotejar.

A molts candidats se'ls va prohibir la candidatura, mentre que d'altres havien estat empresonats o van fugir del país per por de ser empresonats, i els partits de l'oposició van argumentar que l'enquesta no era ni lliure ni justa.

La reelecció de Maduro no va ser reconeguda per l'Assemblea Nacional controlada per l'oposició, que va titllar Maduro d'"usurpador" i va argumentar que la presidència estava vacant.

Citant articles de la constitució que en aquests casos demanen la intervenció del líder de l'Assemblea Nacional, Juan Guaidó es va declarar president en funcions.

Més de 50 països van reconèixer a Guaidó com a president legítim, entre ells els EUA i moltes nacions d'Amèrica Llatina. Però Rússia i la Xina, entre d'altres, van fer costat al president Maduro.

Quant de poder té el senyor Guaidó?

Malgrat el seu ampli suport internacional, Guaidó no té gaire poder en termes pràctics.

Fins ara, les forces de seguretat s'han mantingut lleials al Sr. Maduro, que els ha recompensat amb freqüents augments de sou i ha posat militars d'alt rang al control de llocs i indústries clau.

Maduro roman al palau presidencial i alguns veneçolans s'han desil·lusionat pel fracàs de Guaidó per desallotjar el seu rival del poder.

Les converses entre el govern i l'oposició celebrades el 2019 no van avançar.

Els Estats Units han imposat sancions radicals a Veneçuela i al Sr. Maduro i al seu cercle íntim, però no han aconseguit debilitar el Sr. Maduro prou com per expulsar-lo del seu càrrec. Alguns analistes argumenten que ofereixen al govern de Maduro un boc expiatori convenient per culpar del terrible estat de l'economia.

Com es va posar a Veneçuela tan malament?

Alguns dels problemes es remunten a molt temps. Tanmateix, són el president Maduro i el seu predecessor Hugo Chávez els que són l'objectiu de bona part de la ira actual.

Quan Chávez va esdevenir president el 1999, va prometre, entre altres coses, reduir els enormes nivells de desigualtat de Veneçuela.

Tot i que va aconseguir reduir la desigualtat durant el seu temps al poder, algunes de les polítiques socialistes que va introduir van resultar contraproduents. Prenguem els controls de preus, per exemple, que tenien com a objectiu que els béns bàsics fossin més assequibles per als pobres limitant el preu de la farina, l'oli de cuina i els articles de tocador. Els controls van suposar que moltes empreses veneçolanes van aturar la producció perquè ja no obtenien beneficis, i finalment va provocar escassetat.

Un afluixament dels controls de moneda estrangera introduït originalment pel president Chávez l'any 2003 ha alleujat aquesta escassetat, ja que els comerciants poden vendre béns en dòlars, però això vol dir que s'han tornat en gran part inabastables per als pobres o els que no tenen accés a la moneda dels EUA.

Anys de manca d'inversió en infraestructures, agreujats encara més per les sancions més recents dels Estats Units al sector petrolier de Veneçuela, han paralitzat aquesta indústria clau, que proporciona gairebé tots els ingressos del govern de Veneçuela.

Veneçuela fa anys que viu una crisi econòmica amb la hiperinflació com un dels principals problemes.

El lloc web de notícies empresarials Bloomberg ha fet un seguiment del preu d'una tassa de cafè a la capital veneçolana , Caracas, per mostrar com han augmentat els preus. Ha mesurat un augment del 2.597% en els 12 mesos fins a l'1 d'agost de 2021 amb una tassa de cafè que va costar 7,8 milions de bolívars.

Com han reaccionat els veneçolans?

Segons les xifres recopilades per les Nacions Unides, més de 5,6 milions de veneçolans han abandonat el país des que la crisi va començar a picar el 2014.

• La ruta "brutal" dels migrants, feta més difícil per la pandèmia.

El govern ha qüestionat les xifres, dient que estan inflades pels "països enemics"