L'enviat de l'ONU a Jerusalem ha advertit que l'augment de la violència a Israel i als territoris palestins ocupats ha portat la situació "al límit".

En una entrevista a la BBC, Tor Wennesland va demanar una intervenció diplomàtica "ferma" per frenar el vessament de sang.

També va advertir d'un major deteriorament a causa de la disminució del suport internacional a l'Autoritat Palestina (AP).

"L'ONU no pot assumir aquesta responsabilitat, no podem governar Palestina", va dir.

En l'últim mes, més de 35 palestins i set israelians han estat assassinats, després d'un any d'espiral de violència que va implicar escorcolls i arrestos militars israelians gairebé nocturns i una sèrie d'atacs palestins.

Ve amb el govern més radicalment nacionalista de la història d'Israel ara al poder, que ha declarat el principi dels drets "exclusius" dels jueus a tota la terra.

Mentrestant, una AP en crisi, que governa en una mesura limitada parts de Cisjordània, ha anat perdent el control de les ciutats de Jenin i Nablus a causa d'una nova generació de militants armats.

Molts observadors temen una desaparició definitiva de les perspectives d'una anomenada solució de dos estats: la fórmula internacional de pau de llarga data.

Wennesland és el coordinador especial de l'ONU per al procés de pau a l'Orient Mitjà, un càrrec creat durant els acords d'Oslo dels anys noranta. Ara el veu freqüentment desplaçant-se entre funcionaris israelians, palestins i regionals, intentant desescalar les crisis i els brots violents, mentre les esperances d'una pau a llarg termini estan moribunds.

Wennesland va acceptar que hi havia condicions diplomàtiques "difícils", atesa la "situació política... del costat israelià" i la "situació complicada" amb el lideratge palestí.

Però l'enviat va rebutjar el suggeriment que el procés de pau estava mort.

"Sigui quin sigui el govern que tinguem a Israel, sigui quina sigui l'autoritat que tinguem a Ramallah, aquest és el punt de partida on ha de tenir lloc aquesta discussió", va dir.

"Som molt conscients dels acords fets en la formació del govern israelià. Vull dir, la diplomàcia no pot quedar-se aquí".

"El compromís que hem vist els darrers dies i setmanes és molt bo. Ja és hora i potser fins i tot és una mica tard. Hauríem d'haver començat abans".

Els esforços internacionals cap a una solució a llarg termini s'han estancat durant gairebé una dècada. L'administració de Trump va presentar un pla, ara abandonat, que hauria donat als palestins el control municipal de les butxaques de Cisjordània juntament amb la Franja de Gaza, amb el control total de la seguretat a Israel.

Les conseqüències de l'anunci del pla van provocar violència sobre el terreny i van veure que els palestins van tallar gairebé tots els llaços amb els EUA.

Mentrestant, els grups de drets humans demanen cada cop més a la comunitat internacional que reconegui una realitat "d'estat únic" per als palestins que viuen sota l'ocupació militar d'Israel, que ara arriba al seu 56è any.

L'entrevista de Wennesland a la BBC segueix la visita d'aquesta setmana a la regió del secretari d'Estat dels Estats Units, Anthony Blinken, que va demanar una ràpida desescalada de la violència .

L'enviat de l'ONU va dir que ara hi havia una "diplomàcia activa" que implicava els nord-americans, l'ONU i funcionaris israelians i palestins.

Quan se li va preguntar si això comportaria menys incursions militars israelianes o una restauració del control de l'AP a parts de Cisjordània, va dir: "La part nord-americana està en discussions molt específiques amb [els israelians].

"Hi ha plans que es poden desplegar. Per tant, aquests paradigmes poden canviar. I vaig dir que cal que hi hagi un espai perquè les forces de seguretat palestines actuïn.

"El factor clau aquí és que les parts no prenen les seves decisions unilaterals... si volem mantenir la situació sota control", va dir.

Va demanar a Israel que "tracti amb fermesa" la qüestió de l'expansió dels assentaments israelians i la violència dels colons a Cisjordània. També va dir que les forces de seguretat palestines havien de poder recuperar el control a les ciutats de Jenin i Nablus.

Va instar la represa total de l'anomenada coordinació de seguretat entre Israel i l'AP, que el president Mahmoud Abbas va anunciar la setmana passada que cancel·laria.

"Hi ha contactes, però ahir vam tenir una discussió amb els palestins sobre això. No està passant de la manera que havia passat abans. Ho han aturat formalment. Ha de tornar a començar", va dir.

L'enviat va dir que l'estabilitat també es veia amenaçada per l'empitjorament de la situació de l'Autoritat Palestina, i va dir que alguns governs que van ajudar a finançar-la havien "comprovat".

"Pràcticament no arriben diners dels donants a l'AP i això s'ha de canviar.

"Si no podeu pagar els sous als empleats públics, si no podeu oferir serveis de salut, si no podeu comprar medicaments, si no podeu obtenir les escoles [finançades], ens trobem en una situació molt greu", va dir, i va afegir que el finançament de l'ONU. ja era d'uns mil milions de dòlars (830 milions de lliures esterlines) només a Gaza, que està controlada pel grup militant palestí Hamàs.

"També tenim programes importants a Cisjordània. Però l'ONU no pot assumir aquesta responsabilitat. No podem governar Palestina. No tenim cap opció ni alternativa a tenir una AP funcional".